Sur la route

Atenció, aquest pot ser el post amb menos èxit dels fins ara publicats!
La meva preciosa butzeta té els dies comptats. Vull perdre 22 kilos en dos mesos (si fa falta donaré dos o tres òrgans o deixaré de menjar el meu quilo i mig de mantega diari). He nomenat a aquest pla quixotesc operació triquini o operació tricornio. En què consisteix? No ho sé. (venga, diguem-ho…) Vaaaale. Des de fa setmanes agaf la bici els horabaixes i faig rutes per carreteres terciàries (antics camins de carro asfaltats). Rutes precioses que recorr i conec així millor Mallorca. Alguna cosa havia de fer una vegada acabada la lliga i ara que no puc sortir de marxa per por a que me xapin sa cara. Agaf el tren o el cotxe, m’atur a qualsevol banda i faig un parell d’horetes que m’omplen l’esperit de joia i de sentiments bucòlics. Si voleu (no crec que ningú estigui llegint a aquestes altures), podeu unir-vos a mi i ser una mescla de Forrest Gump i José Antonio Labordeta bicicletats.

Demà o dimecres horabaixa prestet cit als valents.